El Grup Escolar Baixeras: Primera Escola Graduada de Barcelona, un palauet escolar d’en Goday

 

Informació extreta literalment del llibre:

JOSEP GODAY CASALS

ARQUITECTURA ESCOLAR A BARCELONA, DE LA MANCOMUNITAT A LA REPÚBLICA

Albert Cubeles Bonet

Marc Cuixart Goday

Ajuntament de Barcelona

 

Els projectes Goday proposaven edificis senzills que refugien l’opulència i optaven per la contenció i la simplicitat. Els materials emprats a les obres no eren luxosos. Si Goday tenia un referent , no era precisament el d’un edifici principesc, sinó el que havia fornit la proposta de l’anomenada “bellesa de la llar humil”. On cal buscar, doncs totes les belleses i l’ alta consideració dels infants com si fossin prínceps? En el tractament de l’ espai. En aquestes escoles l’espai original era generós i ben proporcionat, de tal manera que els edificis resulten ser harmònics i amables, còmodes…

 

El Grup Escolar Baixeras presenta un seguit de singularitats respecte de les altres escoles presentades per en Goday a l’ Ajuntament de Barcelona. Segurament  les raons cal buscar-les en el fet que era el primer i que estava ubicat en un context urbà específic i molt condicionat.

 

El solar escollit no donava per fer una escola de grans dimensions, de tal manera que en lloc de fer un grup doble (per a nens i nenes) es va fer simple, només per a nens. La memòria del projecte explica que s’ havia triat l’ opció dels nens perquè en aquell districte les escoles de nens estaven en pitjor condicions que les de nenes.

 

Una altra particularitat del projecte es que l’ escola no tenia un pati d’ esbarjo a l’exterior de l’ edifici. Tot i que durant molts anys es varen utilitzar  per aquesta finalitat els solars propers que estaven buits.

Per suplir aquesta mancança va preveure uns grans vestíbuls a cada planta (alguns d’ ells avui desapareguts per  la necessitat de més aules) i va habilitar el terrat com a pati de joc. Goday no va tornar aplicar aquesta solució en cap altra escola.

 

Puig i Cadafalch sostenia que calia fer places i jardins, que calia dotar la ciutat d’edificis públics i que calia enllaçar l’ espai urbà amb la societat. En l’ obertura de la Via Laietana tot allò es tenia en compte i edificar una escola era donar un pas més: es podia fer una escola moderna i modèlica al bell mig de la ciutat.

 

En el febrer del 1922 es crea el Patronat  Escolar de Barcelona i en el mes de març s’inauguren les dues  primeres escoles que depenien del Patronat: Grup Escola Baixeras i la Farigola de Vallcarca. (...)

 

Ainaud i Goday estaven disposats a construir escoles com si es tractessin de refugis de cultura i civisme; les plantejaven gairebé com oasis dins una ciutat amb moltes tensions i conflictes. Volien, doncs, edificar espais en consonància amb la nova pedagogia on els mestres, veritables artífex de la renovació, se sentissin ben embolcallats. (...)

 

Tal com explica la memòria del projecte del primer Grup Escolar, el Baixeras, que en  Goday va presentar al concurs que li va permetre guanyar la plaça d’ Arquitecte  Cap de Construccions Escolars el juny de 1917:

“En els soterranis de l’edifici s’ han de posar els servies de les dutxes i sales de treballs manuals. Generalment en les Escoles Modernes no sempre s’ hi ha posat els serveis de dutxes amb el ferm propòsit que tinguin el màxim d’ utilitat  els seus serveis. En el Grup Escolar Baixeras podran prendre dutxes tots els 40 alumnes d’ una classe  al plegat. Suposant que cada classe tingui assenyalat un dia a la setmana  per a prendre la dutxa, li correspondrà tornar cada quinze dies.

 

Les sales que anomenem de treballs manuals no són precisament per utilitzar-se amb l’ exclusiu objecte que s’entén  aquesta paraula. Té una significació més amplia en aquest cas. En moltes assignatures, cal en determinades ocasions remarcar més un coneixement utilitzant materials que poden malmetre el material de les aules destinades  per cada grau, o bé precisa disposar d’ un lloc més desembarassat.

 

En la planta baixa de l’edifici hi ha dues aules per a pàrvuls, amb una cabuda cada una de 50 alumnes. En la mateixa planta hi ha el despatx de la Direcció de l’Escola, sala de Professors, gabinet antropomètric i despatx del metge visitador.

 

En les altres tres plantes  dels pisos hi ha, en cada una d’ elles, el gran hall central i tres classes de cabuda per a 40 alumnes cada una d’ elles, a més dels corresponents vestuaris, serveis sanitaris, etc...

 

Cada classe té una superfície de 62 m” i un volum de 248. La ratio superfície alumne és de 1’55m” i la de volum és de 6,2m”, més de l’ 1’25m” que exigeix la legislació espanyola sobre construccions escolars.

 

Com a característica última de l’edifici s’ha adoptat un tipus de hall central, com un contribuent a l’obra d’educació social que puguin iniciar els mestres. És un perill que sovint s’esmenta a les Escoles Graduades, una certa manca d’unitat entre la tasca instructiva i àdhuc educativa del conjunt de l’escola. Els Mestres d’Escoles graduades per especial manera com hi aporten el seu especial concurs conviuen poc amb l’ escola, i isolen extraordinàriament llur tasca i a l’ensenyar als alumnes de diversos graus tenen poques ocasions de conviure plegats. En aquest hall els alumnes dels diversos graus podrien fer-hi les classes d’ educació musical, cants.. etc.. podrien  fer-hi també aquelles classes on fos menester utilitzar qualsevol mena d’aparells de projeccions i serà el lloc indicat per als moment d’ esbarjo a més del que puguin tenir anant al terrat habilitat especialment per aquest objecte..

 

A cada grup de 10 alumnes els hi correspon un urinari, que són els establerts ordinàriament en les escoles suïsses “

 

La cronologia ens diu que la Primera escola Graduada fou la Baixeras. L’acte de col·locació de la primera pedra tingué lloc el 10 de novembre del 1917, les obres començaren el 19 del mateix mes i la recepció de l’ obra fou feta el dia 6 d’ octubre de l’ any 1920. (...)

 

El Grup Escolar Baixeras, situat en plena Via Laietana cantonada Mejia Lequerica, actualment Salvador Aulet, té tres façanes i una quarta que fa de paret mitgera. Tot i que en aquest sentit és molt diferent de la resta de les escoles que va construir la Comissió de Cultura, hi té molts punts en comú. En aquest edifici, doncs hi trobem els trets bàsics dels Grups escolars: el sistema constructiu, la formalització imatge, el dimensionament dels espais, el sistema pictogràfic i senyalista, l’equipament, són les constants que identificaran tots els Grups Escolars nascuts en aquest període. (...)

 

A la memòria del Grup Escolar Baixeras hi ha una frase que ens obre la porta a comentar el projecte pictogràfic que acompanya l’arquitectura de les Escoles realitzat per Francesc Canyelles, amb un grau absolut de complicitat de Goday. Diu:

“ S’ha cregut convenient, per a contribuir a la formació moral dels alumnes, que l’edifici més que senzill, tingués tots els ornaments i tota la gràcia que precisa perquè per si sol, formés l’ànima dels futurs ciutadans barcelonins dins d’un ambient de bon gust i de joia”.(...)

Els edificis havien de parlar, donar un missatge als ciutadans, tant als alumnes com als transeünts. Per aquest motiu, calia vestir la senzillesa constructiva, l’economia de mitjans emprats, amb imatges transmissores de la joia per l’ educació tant per dins com per fora de l’ edifici. (...)

 

Goday i Canyelles van recercar en la nostra arquitectura la tradició dels esgrafiats(...)Amb el material que van aplegar feren una labor d’ essencialització, per plasmar en els Grups  amb aquest bell ofici els missatges requerits. El cromatisme és contingut: un to terrós clar de fons colora tot el pla de la façana i la superfície del dibuix figuratiu de l’esgrafiat, i l’ àmbit o requadre que emmarca el dibuix és d’ un to més fosc. En combinació amb el mur així tractat, apareix la pedra natural de Montjuïc, les terracotes, estuques més fosques en zones diferenciades i les fusteries pintades de fosc marró o verd.

 

Hi ha una llista manuscrita per Canyelles de grans pedagogs. Esta escrita en un paper oficial de l’Escola Baixeras i, per tant, l’ aparició dels pedagogs i filòsofs a les façanes es produeix després. Certament en el Grup Escolar Baixeras, no hi ha més que motius relacionats amb la quitxalla. (...)

 

A l’interior dels edificis continua el projecte d’embelliment dels espais, tot i que canvia de registre: ara esta tot dedicat als nens i nenes. El cromatisme agafa vivor, sorgeixen colors llampants en els motius que imaginen, sempre complementaris a l’arquitectura. Les fonts interiors es converteixen en elements singulars que Canyelles decora amb rajoles vidrades per a l’ocasió i rodejades de pintures que les emmarquen. Es pinten sanefes a les parets a nivell dels sòcols alts de les aules, hi ha tot un estudi per a diferents decoracions a les llindes de les portes i finestres (....)


    

Vídeo presentació de l'escola a la Jornada de Portes Obertes

Contacta

Tel i fax. 93 3105295

 

CLIQUEU A:

 

SPOTIFY

 

MÚSICA MATINAL DE PRIMÀRIA

 

Busqueu escolaangelbaixeras i trobareu les carpetes de cada trimestre amb les audicions matinals! 

 

 

Si veus una fotografia teva i no vols que surti, escriu-nos i de seguida la treurem. Moltes gràcies!